AGORA

2009, Espanya, 126 min.
Guió i Direcció: Alejandro Amenábar

Intèrprets: Rachel Weisz, Max Minghella, Ashraf Barhom, Óscar Isaac, Michael Lonsdale,

De què va

Alexandria, ciutat egípcia creada per Alexandre el Gran, es troba sota domini Romà durant el segle IV. La brillant astrònoma Hipatia, agnòstica i liberal, no vol sotmetre’s ni als Deus egipcis ni al Deu dels cristians, en ple auge en aquests moments. Però la religió, és la que marca les pautes socials...

El que en penso

A llarg de la història centenars, milers de dones han estat perseguides i fetes callar a tots nivells: amenaçades, violades, cremades, esquarterades, lapidades, titllades de bruixes, ridiculitzades... I normalment no eren més que dones sàvies, intel·ligents, liberals que van alçar la seva veu en contra del establishment del moment.

Un digne exemple es la protagonista d’ÀGORA, on s’explica, la història de – sens dubte - una Gran Dona (Hipatia, la filósofa), que es va dedicar a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geografia, Astronomia, Mecànica, Lògica i Filosofia al Museu d’Alexandria, al segle IV. El seu error? Plantar-li cara al estrablishment de torn, en aquell moment el cristianisme, protagonitzat pels bisbes Teòfil i Ciri.

Àgora m’ha impactat perquè he sentit la història plenament vigent, malgrat estar ambientada fa tants segles... Polítics i clergues corruptes, sumat a masses de gent manipulada (per ignorància i desídia). És a dir... el nostre dia a dia, per desgràcia. Les coses no han canviat tant com sembla. Enlloc de ser manipulats a la plaça del poble (això és el que significa Agora: plaça pública)... som manipulats al sofà de casa nostra, davant dels televisors...

Per altra banda, Amenabar ha apostat fort. Sembla que la seva última “idea” ha costat 50 milions d’euros, més del doble que Alastriste, que fins ara era la nostra Megasuperproducció espanyola... i això sense comptar les 473 còpies que se n’han fet per l’estrena...

Sincerament, penso que és una bogeria gastar aquests diners per fer una peli... per bona que acabi sent, sigui americana, sigui espanyola. Tampoc calien uns decorats tan fantàstics per explicar una història que, en el fons, és bastant simple. Amenabar, on has deixat la imaginació que et caracteritzava?