DESPEDIDAS

2008, Japó, 131 min.
Director: Yojiro Takita

Guió: Koyama Kundo

Intérpretes: Masahiro Motoki, Tsutomu Yamazaki, Ryoko Hirosue, Kazuko Yoshiyuki

Premis

Oscar millor pel·lícula estrangera 2009

10 premis de l’Acadèmia Japonesa de Cinema

De què va

Daigo ha dedicat tota la seva vida a ser violoncelista. Quan per fi aconsegueix el seu somni, formar part d’una orquestra, aquesta es disol, i queda sense feina i un munt de deutes. Ell i la seva dona no tenen altre opció que tornar al poble on va neixer, on almenys, tenen una casa on viure. La única feina que troba és a una funerària, amortallant cosos…

El que en penso

Aquesta feina (amortallar) és pràcticament desconeguda aquí, i suposa tota una tècnica i un art del qual tenim molt a aprendre. Aquí la mort s’amaga, i fins i tot molta gent no gosa ni veure la persona que ha mort, no fos cas que en guardés un mal record. S’ha perdut el respecte per la mort, o pels morts: se’ls vetlla a un lloc asèptic i estrany com una tanatori i se’ls enterra el més aviat possible perquè tot torni a la normalitat. Com ens n’acomiadem? Quina és la última cosa que podem fer per ells? Restaurar la seva dignitat, que és el que en el fons pretén aquest antic ritual nipó, que malauradament, també s’està perdent.

Despedidas es una reflexió entre els dos mons, de la fràgil frontera que separa l’un de l’altre. Ens parla de la tercera edat, de la solitud, de la dificultat i sacrificis que suposa conviure en parella, d’afrontar els records del passat, del perdó i de la comprensió: tothom fa les coses per algun motiu i perquè creu que és el millor que pot fer (o sap fer) en aquell moment.

Brillant i emotiva pel·lícula, que cal contemplar amb la ment oberta i gaudir de totes les sensacions que ofereix: música, paisatges, emocions, plors, vida...

Curiositat
Als cinemes Nord de Granollers, els dijous al vespre fan Versions Originals al preu de 2 euros!! Allà és on he vist aquesta peli, que no havia tingut temps de veure abans. Tot i així, només érem unes 6 persones a la sala... tota una llàstima!!
i després diuen que el cinema és car...