JUNO

USA (2007) 92 min.

Director: Jason Reitman

Guió: Diablo Cody

Intèrprets: Ellen Page, Michael Cera,

Jennifer Garner, Jason Bateman

Premis

Oscar al millor guió original 2008

De què va

Juno (estrany nom per una noia… però els americans són així) té 16 anys i descobreix que està embarassada. La primera intenció és avortar, però…

Comentaris

Ha guanyat l’Óscar al millor guió original, però… jo no penso que tot l’èxit d’aquesta pel·lícula sigui degut al guió (com totes les crítiques no es cansen de dir). Més aviat penso que és fruit d’una realització molt original i d’uns diàlegs intel·ligents (els diàlegs són part del guió, però no són el guió). Però principalment, l’atractiu d’aquest film rau en la seva protagonista, en la construcció d’aquest personatge adolescent, franc, intel·ligent, irònic i una mica “antisistema”. En realitat no és la història d’una noia de 16 anys que es queda embarassada i decideix no avortar, sinó que és la història de “què fa Juno quan es queda embarassada”. Perquè també em puc imaginar perfectament la història de “que fa Juno quan li proposen matrimoni” o “què fa Juno quan va a la Universitat”… El que vull dir és que JUNO és una pel·lícula de personatge; un personatge entranyable i carismàtic; la personeta valenta i sense manies a que a tots ens agradaria ser. Per això la gent s’emociona tant amb ella…

A més a més

Fantàstica interpretació d’aquesta joveneta (Ellen Page) que estava nominada per a l’Óscar a millor actriu. I demostra que no cal ser glamourosa, ni tenir mides de Barbie, ni ser políticament correcta, per ser una dona atractiva i amb carisma. La personalitat i la seguretat en un mateix són molt més importants, i si s’aprèn a passar del que pensen els demés de nosaltres, encara millor!

Alguns crítics i/o cinèfils ja l’estan comparant a Audrey Hepburn o Meryl Streep…. Uff, quanta pressa, no?

Nota final: He triat el cartell en anglès perquè era molt més maco que l’espanyol... avorrit i soso.