
Iran, 2007, 81 min.
Directora: HANA MAKHMALBAF
Guió: MARZIYEH MESHKINI
Intèrprets: Nikbakht Noruz (Bachtay), Abbas Alijome (Abbas), Abdolali Hoseinali
***
Premi especial de jurat (Festival de San Sebastian 2007)
***
Sota les restes de l’enorme estàtua de Buda (Afganistan) que varen destruir els Talibans al 2001, hi viuen encara, en coves excavades a les roques, mils de famílies pobres. Bakhtay, una nena de 6 anys, incitada pel seu veí, Abbas, també de 6 anys, decideix que vol anar a l’escola per sentir històries boniques. De camí a l’escola, s’anirà trobant amb d’altres nens i situacions que reflecteixen la violenta societat en la que viuen (o malviuen) aquestes famílies.
Comentaris
Una història senzilla, un món complexa. Els jocs dels nens... són el reflex dels “jocs” dels adults que els envolten. Tot plegat, posa la pell de gallina. I fa mal al cor.
Curiositats... o no
Els únics protagonistes són un nen i una nena de 6 anys. I la directora una noia iraní de 19 anys, que als 9 anys va fer el seu primer curt, i als 14 va rodar un documental. Si pensem que una pel·lícula d’aquestes característiques s’està exhibint a sales comercials a nivell mundial… no sé si és només una curiositat o el més important del film.
Afganistan es un país extraño. En un periodo de 25 años, ha tenido varios gobernantes; los rusos comunistas, Al-Qaeda, el grupo islámico extremista talibán y los cristianos occidentales o laicos. Cada gobierno ha contribuido a la destrucción de Afganistán con el objetivo de salvar al país de la hegemonía del contrario. Ahora los niños de esta región juegan a dispararse entres sí con armas de madera, juegan a lapidar niñas y colocan minas en los pies del contrario. Estos niños que han aprendido a jugar simulando las guerras entre adultos, ¿Cómo actuarán con el prójimo y el futuro de la humanidad?
No hay comentarios:
Publicar un comentario