A CIEGAS

“Creo que no nos quedamos ciegos,
creo que estamos ciegos.
Ciegos que ven, ciegos que, viendo, no ven.”

José Saramago, Ensayo sobre la Ceguera, novel·la en que es basa el film.

Títol original: Blindness
2008 Brasil-Ecanadà-Japó
Director: Fernando Meirelles
Guió: Don McKellar
Intérprets: Juianne Moore, Mark Ruffalo, Danny Glover, Alice Braga, Gael García Bernal, Yusuke Iseya

De què va

Un home es queda repentinament cec mentre condueix de tornada a casa seva. Mica en mica, diversa gent que entra en contacte amb ell, també perd la vista, com si es tractés d’algun virus contagiós que els oculistes no saben com tractar. Per això es decideix que els afectats han d’entrar en quarentena.

Què en penso

Espectacular i interessant pel·lícula d’intriga i suspens si no sabeu encara el que passarà (mireu de no llegir tot l’argument abans d’anar al cine, perquè s’esvairà part de la màgia.) El que comença com una petita incidència en un home qualsevol, acaba convertint-se en una al·legoria social, o una metàfora impressionant dels temps que vivim. Mereilles, director també de “El Jardinero Fiel” o “Ciudad de Dios”, explica que va passar-se hores i hores amb els ulls tapats mentre preparava el rodatge, en busca d’inspiració. I de fet la va trobar, perquè la sensació de claustrofòbia és molt real. I la sensació d’impotència, i d’injustícia, i de consternació. Un es pregunta: això realment podria arribar a passar...?

El film pot interpretar-se com una metàfora de les reaccions personals i polítiques front els desastres naturals (hi ha els que es creixen i ajuden; hi ha els que s’aprofiten i abusen...). També com una al·legoria dels temps que vivim; una reflexió sobre triar o no veure el que està succeint al nostre voltant (com diu Saramago, ciegos que viendo... no ven). També hi ha un cru anàlisi dels instints primaris, una dura exploració de la consciència humana (en els pitjors moments, afloren els instints més baixos o les passions més fortes).

En tot cas, una pel·lícula oberta a un munt d’interpretacions, i dirigida a un públic adult que té ganes de reflexionar sobre la existència humana. Un granet més de sorra per intentar elevar la consciència mundial.


Saramago, escriptor portuguès que va guanyar el Nobel de Literatura al 98, amb novel·les com aquesta “Ensayo sobre la ceguera” o d’altres com “La caverna” o “Ensayo sobre la lucidez” s’està convertint en un dels principals filòsofs del nostre temps, intentant donar un crit d’atenció a la humanitat sobre el camí pel qual anem... Esperem que el seu proper llibre no s’hagi de dir “Ensayo sobre la sordera”...