LADRONES

España, 105 Min.
Director: Jaime Marqués
Guió: Jaime Marqués, Juan Ibáñez
Fotografia: David Azcano
Música: Federico Jusid
Intérprets: Juan José Ballesta, María Valverde, Patrick Bauchau, María Ballesteros

El que he trobat a la majoria de sinopsis i crítiques d’aquesta peli és que "narra el romance entre un ladronzuelo y una estudiante de familia acomodada".

Des del meu punt de vista, res més lluny de la realitat. Ni ell és un "lladregot" ni ella una "nena pija". I la història no va de lladres. El gran error: posar-li aquest títol, que distorsiona completament el tema de la història i que farà que molt públic no vagi a veure-la, la qual cosa és una gran llàstima, perquè val MOLT la pena.

Podria ser qualsevol altre el punt sobre el que pivotés tota la història. Gira al voltant del món dels carteristes, cert, però només és una excusa per parlar principalment d’un nen que és abandonat per la seva mare i de com aquesta ferida marcarà tota la seva vida. Quan als 18 anys surt del Centre d’Acollida tot girarà al voltant de retrobar-la i recuperar, malgrat tot, el seu amor. Una manera de tornar a acostar-se a ella és dedicar-se al que ella feia, robar carteres. Però, és obvi que ni ella va ser una bona professora, ni ell un bon aprenent. Perquè malgrat el que he llegit a totes les crítiques, no és en absolut un "bon" lladre, sinó més aviat tot el contrari. No té cap ni una de les característiques que suposadament ha de tenir una persona que es dediqui a això. I la prova és que quan intenta ensenyar-li a ella, la girl, no ho aconsegueix pas. Podrien competir a veure quin dels dos és més dolent robant...

I pel que fa a la noia, fantàstica al seu paper, per cert, no trobo que sigui una correcta definició dir-li "nena pija acomodada a la que li agrada robar". És una estudiant, normal i corrent, que un dia comet l’error de voler "agafar" un CD d’un centre comercial. Això vol dir que vulgui fer carrera en el submón dels lladres professionals? Quina mania en posar etiquetes…

La vida els fa coincidir, i com, passa a vegades, ell amb una mirada en té prou per caure a les seva xarxa. Ella necessita més, però també cau. Però no li pot donar suficient com per omplir el terrible buit existencial que li va deixar l’abandó de la seva mare. En aquest cas, l'amor no ho pot tot... com passa sovint, per desgràcia, a la vida real.

Film increïblement madur i original, malgrat la joventut dels seus protagonistes. Els dos actors, genials. El treball de la fotografia i el muntatge també és realment interessant: fosos, borrosos, colors, càmeres lentes… tot plegat ajuda a crear l’univers en el que viuen els personatges. No hi ha res gratuït, ni la música, ni els pocs i encertats diàlegs.

Una petita (o gran) joia.