FICCIÓ

Espanya, 2006, 107 min.

Director: Cesc Gay

Guió: Cesc Gay, Tomàs Aragay

Fotografia: Andreu Rebés

Intèrprets: Eduard Fernandez, Montse Germán, Javier Cámara, Carme Pla, Ágata Roca

Argument
L’Àlex és un director i guionista de cinema que s’agafa uns dies de relax a la Cerdanya per enllestir un guió. Allà, rodejat d’alguns amics pintorescos (en Javier Càmara i la Carme Pla) passarà uns dies sense escriure res. Només vivint… i contemplant el paisatge. Preguntant-se "qué faig aquí?" i dient-se "no sé si a algun altre lloc faria alguna cosa de més profit…".

Comentaris
No, no és una depre. Només és la vida. Aquesta sensació/ sentiment/neguit que ens acompanya sovint, de no saber què estem fent, ni on anem. L’Àlex es troba entre dues crisis, una de creativa – pel que fa a l’escriptura del guió – i la tan anomenada crisi dels 40. I jo també n’afegiria una tercera, causa o efecte de les altres dues, que seria una crisi matrimonial. Una crisi d’aquelles que només poden entendre els que han estat casats molts anys. Una crisi d’aquelles que ni tan sols és una crisi. Una crisi que no ets ni conscient de tenir.

I amb tanta crisi… és fàcil enamorar-se com un adolescent… Perquè enamorar-se és retrobar-se amb les emocions que fa tants anys que teníem guardades en un armari. I l’Àlex i la Mònica (una amiga que coneix allà) viuen una petita i senzilla història d’amor, de la qual no en són gaire conscients, ni l’un ni l’altre, fins que toca a la fi, perquè ella marxa…

És molt probable que sigui una "petita" història real que li va passar al propi escriptor/director de la peli. Són aquelles coses que ens passen a tots, en algun moment, i de les quals no s’acostumen a fer pel·lícules, perquè no són grans històries d’amor. M’ha sorprès molt gratament el film, el seu ambient relaxat, sense presses ni estridències; els seus personatges; els seus paisatges; el seu guió sense guió aparent. És obvi que no calen gaires mitjans per entretenir a un públic disposat a gaudir d’històries reals i que toquen de peus a terra.

La vida és feta de petites morts; cada dia morim a alguna història i naixem a d’altres. I no cada dia tenim la sort de veure una pel·lícula com aquesta.