PUDOR

España, 113 Min.
Director: Tristán Ulloa, David Ulloa
Guió: Tristán Ulloa (adaptació de la novela "Pudor" de Santiago Roncagliolo (Alfaguara)
Fotografía: David Omedes
Intérpretes: Nancho Novo, Elvira Mínguez (premi millor actriu Festiva Màlaga),
Natalia Rodríguez, Celso Bugallo, Carolina Román

Parlem de comunicació. No, millor parlem d’incomunicació. Retrat d’incomunicació familiar. De com algunes persones, per molt que es vegin a diari, que dormin plegades, que tinguin un projecte de vida en comú, en realitat no saben res l’una de l’altra. Què trist, oi! ¿És aquest un retrat "real" de la majoria de famílies… o només una paròdia…? Sigui com sigui, és un retrat dur. I dic retrat, perquè no té gaire moviment. És com si haguessin deixat una càmera enregistrant i uns quants personatges s’hi haguessin passejat pel davant. Crec que ni tan sols té argument, ni trames… Hi ha uns personatges, en diferents situacions vitals, intentant expressar-se… però sense aconseguir-ho. Fa tant de temps que no es comuniquen, que no saben com enfrontar-se a aquest repte quan en senten la necessitat.

Imagino que "Pudor" ve a significar la mena de vergonya que ens fa parlar de nosaltres mateixos… La veritat es que no trobo que sigui la paraula adequada, ja que ho veig més com una "incapacitat" de moltes persones per comunicar-se, que no pas com un "sentiment vergonyós". Però en tot cas, la història sí es comunica amb nosaltres i ens fa sentir incòmodes, a la cadira, mentre pensem: jo no deixaré que a la meva vida passi el mateix…

Ara que està tan de moda fer blogs, els germans Olloa, autors i directors de la pel·li, també han fet el seu. Òbviament per motius promocionals, però tant és, està prou bé, perquè és una gran manera d’expressar els propis pensaments. Allà hi podreu llegir els intríngulis que els van portar a adaptar i dirigir aquesta història pel cinema: de com descobreixen el llibre en una ressenya al País (febrer 2005), corren al FNAC a comprar el llibre, el llegeixen compulsivament, s’entrevisten amb l’escriptor, compren els drets d’utilització per mig any, comencen a escriure seqüències del guió entre rodatge i rodatge i, finalment, l’ofereixen al productor Jose Antonio Félez, de Tesela, i al cap de dos dies, tenen el "sí". Genial. 6 mesos per un procés que habitualment poden ser anys. I si això era al setembre de 2005, a l’abril del 2007 s’ha estrenat el film. En total, des de l’inici de la idea fins a l’estrena, una gestació de 2 anys. Crec que qualsevol director i/o guionista espanyol signaria a l’instant per una cosa així. (www.blogpudor.clubcultura.com) En David i en Tristan Ulloa han tingut sort, o l’han sabut cercar. Es mereixen que el seu missatge, el seu crit d’alarma, arribi al màxim de gent possible.