DIARIO DE UN ESCÁNDALO

(2006) GB 92 min.
Director: Richard Eyre
Guió: Patrick Marber
Intèrpretes: Judi Dench, Cate Blanchett, Bill Nighy, Andrew Simpson, Phil Davis, Michael Maloney

Sinopsi:

Sheba hart (casada i amb fills) comença a treballar a un institut de Londres com a professora d’art. No pot evitar caure en la temptació de "embolicar-se" amb un dels seus joves alumnes. Però una altra professora se n’assabenta i intenta utilitzar aquesta informació pel seu propi profit.

***

De com la solitud pot amargar la vida d’una persona, i de com la "no solitud" també. És a dir, els humans acostumem a amargar-nos la vida sempre. Aquí veiem com una típica "solterona" d’avançada edat viu amargada i ressentida contra la societat, somniant en trobar algú (encara) que faci feliços els seus últims dies. I també veiem la típica "dona feliçment casada i amb fills" que suposadament ho té "tot", però que no és feliç… i no sap per què. I dic jo, potser perquè sempre esperem que siguin els altres que ens facin feliços? Potser perquè no agafem les nostres pròpies rendes i no dirigim el nostre propi cavall?
En realitat, la peli ens parla de la solitud existencial, tant si estem "sols" com "aparellats". L’ànsia humana per relacionar-se, a qualsevol nivell, no té límits, i algunes persones són capaces de rebaixar-se a nivells insospitats per una mica de companyia.
L’escàndol que dóna títol al film no és més que una excusa per parlar de tot això. Per altra banda, el que pot ser considerat o no un escàndol sempre és relatiu. Hi ha actuacions que es magnifiquen massa, com ara el que un noi de 15 anys pugui tenir relacions sexuals amb una dona de trenta. On ha de ser la frontera perquè tenir relacions sexuals sigui un delicte? Està bé i és necessari que la llei protegeixi als menors, però un noi amb 15 anys… potser ja sap el que es fa, no? Per altra banda, les escenes en qüestió són força eròtiques… i potser és el millor de la pel·lícula. Ens hem de sentir tots, aleshores, una mica culpables per gaudir amb aquest erotisme? El fet de sentir-lo ens converteix en "delinqüents" en potència?