ALATRISTE

Director i Guionista: Agustín Díaz Yanes
Actors/Famosos: Viggo Mortensen, Juan Echanove, Eduardo Noriega, Elena Anaya, Eduard Fernández, Unax Ugalde, Javier Cámara, Blanca Portillo, Antonio Resines


“Mucho ruido y pocas nueces”. Seria una bona manera de definir-la. “Quina llàstima…” Suposo que és el que deu pensar tothom quan veu aquesta peli. Amb uns personatges de literatura, amb un guionista de prestigi, amb un escriptor famós, amb uns actors impressionants, amb uns mitjans increïbles, amb un pressupost impensable… En canvi, el resultat, deixa molt que desitjar. Des del meu parer, li sobra la primera hora i mitja de metratge (pam amunt pam avall). Els últims 20 minuts sí que van arribar, fins i tot, a fer-me plorar. També s’ha de dir que sóc de llagrimeta fàcil… Fins al tram final no comences a conèixer els personatges lleugerament... Durant molta estona no són més que maniquís ben vestits i ben maquillats que van pululant d’una banda a l’altra de la pantalla, vivint historietes que no saps de què van, i parlant amb personatges que no saps qui són. Diuen que el guió ha recopilat quatre (o cinc) llibres diferents d’ “Alatristre” del nostre afamat escriptor Perez Reverté. No he tingut el plaer de llegir-ne cap, però estic convençuda que qualsevol d’ells en solitari, hagués resultat una millor pel·lícula que no pas el pupurri que m’ha sorgit finalment. Massa ambició. Era tan fàcil com fer passar la última versió del guió per un guionista “de debò” i, a poder ser, neutre. No estic dient que en Diaz Yanes no sigui un bon guionista (crec que sí que ho és) però probablement estava tan implicat emocionalment en el projecte que se li va acabar anant de les mans. Arriba un moment en que un guionista perd el nord i ja no sap si el que està fent val o no la pena… És el moment de deixar-se “llegir” o “criticar” per un altre. Només que s’hagués fet això una vegada, probablement el guió definitiu hagués millorat moltíssim i hi hauria més profunditat en els personatges – o potser no n’hi hauria tants -: Em pot explicar algú què pinta un sicari aventurer (Alatriste) anant de copes amb un lletraferit amargat (Quevedo)?? O una dama d’alta alcúrnia, mentidera y egocèntrica, enamorant-se d’un pobre i jove aprenent de soldat…? Són coses (n’hi ha moltes més) que potser en un llibre d’aventures passen i colen d’allò més bé, perquè poden haver-hi pàgines i pàgines explicant-ho. Però que en un film s’han de justificar… o senzillament fan riure!

Ara, el més el més fantàsticament absurd, la última escena de suïcidi col·lectiu. Malgrat que l’exèrcit francès els deixi rendir-se amb honor, una colla de “viejas glorias” decideixen deixar-se matar amb la única explicació de “somos un tercio español!” Com si això fos una justificació per deixar-se matar… Em sona molt a aquella frase, per desgràcia tan popular últimament, que diu “… antes muerta que sencilla…”!!

No, però penso que encara hi ha algo més genial!! M’agradaria saber qui coi va triar la veu que dobla a Viggo Mortensen - o és la seva??-. Si l’heroi de la peli tenia alguna possibilitat de semblar interessant, sexi, atractiu o qualsevol altre adjectiu que pugui posar el públic femení, només pel fet de sentir la seva veu carrasposa i sense cap mena de gràcia, el pobre home perd tot el seu atractiu. Senzillament, et venen ganes de córrer…

El millor actor, sens dubte, l’Eduard Fernández. Genial. Et quedes amb les ganes de saber més del seu personatge. Potser la història gira al voltant de l’home equivocat…