LOS TRES ENTIERROS DE MELQUÍADES ESTRADA

Director: Tommy Lee Jones
Guionista: Guillermo Arriaga (21 gramos, Amores Perros…)
Protagonista: Tommy Lee Jones
Premis: Cannes 2005 (Millor actor i millor guió)

Sovint se m’oblida que el cinema té la capacitat de transportar-me… a on? A un lloc on no vull que les llums de la sala s’encenguin i torni la realitat. També se m’oblida sovint que té capacitats terapèutiques. Quan ahir un dels protagonistes gemegava tombat a la sorra del desert, estomacat, perdut, descalç, sense lloc on anar i sense cap futur a la vida, vaig pensar… i jo em preocupo pels problemes que tinc? I surt més econòmic que anar al psicòleg.
Una altra escena que em va arribar a l’ànima és la del pobre vell, solitari, abandonat, trist i probablement massa conscient, que li demana al prota que li tiri un tret. Fins i tot és massa bona persona com per suïcidar-se solet. Qui no ho faria? A mi em van venir ganes de dir-li al Tommy, "pero home! Què et costaria fer-ho?"
Aquesta seguretat que tenen alguns personatges de saber sempre el que han de fer. De saber on està la justícia, el que és correcte, de manera instintiva. Si cal travessar la frontera amb un cadàver, doncs es travessa! No entenc de westerns… ni estic capacitada per analitzar-los, però aquí es respira alhora que un homenatge, una mirada crítica i irònica. Quan, en ple desert, el sheriff és a punt de matar el "dolent", li sona el mòbil. És la seva amant (que alhora és l’amant del bo, i que alhora està casada…), que li demana un cita per aquell vespre. Aleshores el sheriff (que també està casat) es pregunta: "què coi foto aquí…?". I en lloc de continuar a la caça del dolent, se’n va de vacances. Això no és el mateix que preguntar-se? "Qui sóc? On vaig? Quin sentit té la vida?"
El paper de les dones no surt malparat. No fan de fleumes com és habitual. De fet, l’únic personatge que controla la seva vida, que sap el que fa, que sap on va, i el que pot esperar dels altres, és ELLA, la doble amant (que no doble espia), la noia de la peli. Vaja, que no és tonta, i tampoc joveneta, ni lletja, ni gorda.
Més pel·lícules com aquesta.