MILLENIUM 1

LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES

Suècia/2009/150 m.

Direcció: Niels Arden

Guió: Nicolaj Arcell

Intèrprets: Michael Nyqvist, Noomi Rapace

Basada en la novel·la del mateix nom de Stieg Larsson.

De què va

Mikael és el director de la revista “Millenium”, que es dedica a destapar escàndols financers i corrupcions diverses. A causa d’una condemna per calúmnia ha de deixar la feina per un temps i és contractat per un famós milionari per investigar la desaparició d’una neboda seva, succeïda 40 anys abans.

Stieg Larsson

El que en penso

Amb aquest poc atractiu nom “Millenium” i el menys atractiu cartell promocional, ni se m’havia passat pel cap anar a veure aquesta pel·lícula. Però la recomanació d’alguns amics em va fer canviar d’opinió, sortosament!

“Els homes que no estimaven a les dones” és la primera part de la trilogia de novel·les “Millenium”, escrita pel suec Stieg Larsson, i que ha venut més de 10 milions d’exemplars a tot el món. Per desgràcia, sembla ser que Larsson no va viure suficient per veure el fenomen en que s’ha convertit la seva obra i va morir repentinament al 2004 d’un atac de cor (amb 50 anys), poc després de lliurar els manuscrits al seu editor. Al igual que el protagonista de les novel·les (i les pel·lícules) era un periodista curtit en la investigació de l’extrema dreta. Em crida l’atenció que la traducció del títol de Millenium 1: “Män som hatar Kvinnor”, s’hagi suavitzat, doncs en realitat significa: “els homes que odien a les dones”. Amb la traducció que s’ha fet, sembla que enlloc d’un thriller, estem parlant d’un conte infantil...

Bé, ja he dit que és un thriller, així que poca cosa més puc dir ja sense desentrellar la trama. Un thriller força inspirat i original, protagonitzat per un periodista condemnat per frau i una pirata informàtica venjadora. I... com sempre sol passar a la vida real, les coses no són mai el que semblen, i el bons no són tan bons, ni els dolents tan dolents...

Esperem doncs, amb intriga, els dos següents lliuraments de Millenium: “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina” y “La reina en el palacio de las corrientes de aire”.

La maledicció dels drets d’autor o l’egoisme de la gent...

Sembla ser que Larsson tenia pensat a què destinaria els diners dels llibres (no va arribar a pensar en les pel·lícules, és clar!). El que donés el 1r seria per ell, el 2n per finançar una residència per víctimes de la violència masclista i un centre d’estudi del racisme. El 3r per la seva revista d’investigació: Expo. Però... Larsson va morir sense testament, i els drets d’autor que estan generant les seves obres han creat un gran conflicte entre els seus familiars, doncs tots consideren que són els hereus legítims d’aquesta riuada de diners... Tot això agreujat perquè s’ha trobat el manuscrit d’una quarta novel·la al seu portàtil i ningú es posa d’acord sobre a qui pertany...

Tot plegat podria ser l’argument d’una cinquena novel·la, no? ”La familia que soñaba con hacerse de oro a cambio de nada...”