LA CLASE

Títol original: Entre les murs
2008, França, 128 m.
Guió i direcció: Laurent Cantet, François Bégaudeau, Vincent Caire
Intérprets: François Bégaudeau, Vincent Caire, Olivier Dupeyron i un llarg etc.

Premis: Palma d’Or Festival de Cannes 2008

De què va

François és professor de llengua a un institut de París. Malgrat l’estrès continu al que és sotmès pels seus alumnes (de 13, 14 i 15 anys) intenta per tots els mitjans transmetre’ls la passió per la seva assignatura, certa educació i fins i tot, alguns valors morals. Diguéssim que intenta preocupar-se sincerament per ells.

El que en penso

La vaig anar a veure perquè tinc un fill de 13 anys. De fet, consola veure que el teu fill no és l’únic que fa malifetes, que contesta malament o que passa de tot i de tothom. Sembla una peli força realista, que retrata bastant fidelment el dia a dia d’una classe d’institut qualsevol. El primer que faig és donar gràcies per no ser professora, seria incapaç de conviure amb un clima així dia rera dia. Es confirma de nou que l’ensenyament és i ha de ser una feina vocacional.

Tampoc és una peli de ficció normal (amb un plantejament, una trama i un desenllaç) sinó més aviat un fals documental. Dic documental perquè reflecteix el dia a dia de la classe sense haver-hi una línia argumental, i perquè els joves protagonistes no sóc actors, sinó alumnes reals. Però dic fals, perquè està clar que hi ha escenes que s’han "forçat" per arribar a un destí determinat i que només pel fet d’haver-hi càmeres a l’aula, ja deixa de se real el que hi succeeix.

A l’institut on es va rodar la peli es varen fer diversos tallers d’improvisació per trobar als alumnes que havien de protagonitzar el film. En van triar uns 25, i la veritat, chapeau per la tria! Al capdavant, com a tutor del grup, apareix un fantàstic François Bégaudeua, antic professor a la vida real, i escriptor del llibre en el qual es basa la pel·lícula. L’experiment es va rodar amb tres cameres i imagino que es deurien filmar centenars d’hores per poder disposar de suficient material pel muntatge final. Una càmera enfocava permanentment el mestre, una altra l’alumne que intervenia i una tercera càmera filmava imprevistos de la classe, que són els que donen la sensació de més realitat a la pel·lícula. Per rodar una escena es partia de les bases plantejades al guió, i s’improvisava a partir d’aquí, aconseguint unes interpretacions prou espontànies i interessants.

El films va guanyar la Palma d’or a Cannes, per tant, ha agradat molt als francesos. Allà (i aquí) hi ha una discussió permanent pel que fa a l’educació i aquest film és una aportació més al discurs de l’ensenyament en general. Mostra el que hi ha, amb honestedat i sense demagògia. Crec que tots els profes d’institut l’haurien de veure, i posar-se analitzar què fa bé i què fa malament en François. I tampoc estaria malament que a Espanya o Catalunya es fes algun film així en relació al món de l’ensenyament, alguna proposta tan real i tan propera com aquesta… Algun valent?