2008, USA,
Direcció: Isabel Coixet
Guió: Nicholas Meyer
Intèrprets: Ben Kingsley, Penélope Cruz
De què va
Un madur i carismàtic professor d’universitat intenta lligar-se una de les seves jovenetes alumnes, tal com ve fent des del principi del temps. Aquesta vegada, però, la relació prendrà rumbs diferents als que ell s’esperava… i haurà de triar entre la seva llibertat i el seu amor.
D’entrada el coktail Coixet-Kingsley-Cruz em sembla realment explosiu i agosarat. A més, vaig haver de vèncer molts recels abans de tornar-me a ficar a veure una peli de la nostra “Pe”. Però, malgrat ella, és una molt bona pel·lícula. I parla molt més obertament del sexe i de l’amor que moltes altres pel·lícules suposadament modernes, però terriblement carques en el plantejament. Aquí es parla de la duresa de fer-se gran; de la solitud; de si és millor dedicar una vida al plaer (sexe) o a la comunicació (amor); de la por al deteriorament del nostre cos, a la malaltia, a la mort… I tot plegat sense alliçonar en cap sentit ni prendre’n partit. Un film realment extraordinari i sobri… que et fa venir ganes de llegir la novel·la de Philip Roth (El animal moribundo) en la qual està basat, i que ha de ser una petita joia literària.
El nom cubà de la “Pe”: Consuela… :-(
Per Déu, a ningú se li va acudir un altre??
1 comentario:
M'agrada molt l'estructura dels teus comentaris!! coincideixo amb tú en quant a Elegy.. consuela?? :S
Publicar un comentario