18 mar 2007

CONCURSANTE




España, 88 m.

Guió i direcció: Rodrigo Cortés

Fotografia: David Azcano

Intèrprets: Leonardo Sbaragalia, Chete Lara, Miryam Gallego, Fernando Cayo, Myriam de Maeztu, Luis Zahera


Genial, Impressionant, Fantàstica, Atrevida, Impactant...


Mentre venia cap a casa anava pensant qui coi és aquest “Rodrigo Cortés” que ha escrit i dirigit aquesta pel·lícula de manera tan magistral. Resulta que és un noi gallec, de 34 anys, i que aquesta és la seva òpera prima. Va triomfar amb un curt anomenat “15 dies”, el més premiat de la Història del cinema espanyol, que en aquests moments estic intentant localitzar per poder veure... Algú el té?

Se m’acudeixen mils de motius perquè aneu a veure aquest film. Intentaré dir-vos-en uns quants:

  • Perquè és diferent. Només ho podreu entendre si hi aneu.
  • Perquè reflecteix perfectament el que jo sempre he pensat: el pitjor que et pot passar a la vida és que et toqui la loteria.
  • Perquè – per fi! – ridiculitza i vampiritza el món dels concursos i dels realitys televisius, i – fins i tot - de la caixa tonta en general!
  • Perquè explica que en realitat no sabem res del que es cou en realitat; que som cecs, muts i imbècils; que ens deixem manipular pel sistema... El propi Rodrigo Cortés ho explica millor: “Queria contar una historia en la que las cosas no fueran lo que parecen ser, en la que se hablara de un mundo oculto tras el espejo de la apariencia, en la que se plantearan los perfiles del mundo real, a menudo inhóspito, que apenas somos capaces de ver porque el hábito nos convierte en ciegos funcionales”.
  • Perquè ens parla de la farsa que és l’economia global. De com, quan un es pensa que ha guanyat, en realitat, està perdent. “Si ganas, pierdes; si miras hacia otro lado, pierdes; si te mueves, pierdes. Quinientos millones de pesetas, más de tres millones de euros, el mayor premio jmás concedido en la Historia de la Televisión. Suficiente suerte para enterrar en confeti el cadàver de cualquiera...”
  • Perquè ensenya com només obrim els ulls a base d’ósties, i n’hi ha molts, que ni d’aquesta manera. N’hi ha que sempre continuaran adormits, perduts en el món del materialisme, somniant que només seran feliços quan tinguin diners... quan siguin rics... quan tinguin una casa millor... un cotxe millor...
  • Perquè visualment és una pel·lícula fresca i provocadora. Que utilitza càmeres lentes, fotografies fixes, colors diversos, atemporalitats, salts en el temps..., sempre en funció del contingut de l’escena i sense que et perdis en un sol moment! No hi ha res gratuït.
  • Perquè Sbaraglia està fantàstic, increïble i certer. Així com tot d’altres personatges que pul·lulen al seu costat: Luiz Zahera, genial en el paper de l’advocat histriònic i cagamandúrries! Miryam Gallego, en el paper de la xicota imponent que qualsevol home voldria tenir però que cap hauria de triar; Myriam de Maeztu, en el paper de la Catedràtica, en teoria de la facultad d’Economia, en realitat de l’Olla dels inferns. Personatges a quin més real, alhora que a quin més surrealista. Amb amics com aquests... us asseguro que no cal tenir enemics!
  • Perquè també cal anar a veure cinema d’aquí... per descobrir que no només es fa bon cinema a d’altres països.
  • Perquè és el debut del que, sens dubte, es convertirà en un dels millors guionistes i directors espanyols, si no ho és ja...

1 comentario:

Núria dijo...

Em va agradar l'orginialitat de la primera part. MOlt.

Em va cansar la segona part...crec que ni ells mateixos sabien com l'havien d'acabar.

Una abraçada.