EL ILUSIONISTA

Guió i direcció: Neil Burger
Intérprets: Edward Norton, Paul Giamatti, Jessica Biel, Rufus Sewell, Eddie Marsan

Em declaro completa i profundament enamorada de l’Edward Norton. És d’aquells actors que a cada pel·lícula es transforma completament. D’això se’n diu tenir ofici d’actor! Ja m’agradaria a mi tenir un home així al costat… cada dia diferent.
La veritat és que la història d’amor es força ridícula… però la màgia que ho envolta tot, fa que un s’oblidi d’això i visqui a fons cada una de les escenes. Els trucs de màgia són força visuals i aclaparadors. I tota l’estona està present el gran dilema: la màgia no és més que un truc, o realment és màgica….? La qual cosa crea un gran paral·lelisme amb la mateixa vida, que també flota l’ambient: la vida no és més que un gran truc (i de mal gust), o realment és màgica…? La pel·lícula dóna les seves pròpies respostes, que no penso dir, però cada un ha de tenir les seves pròpies, no?

Que una bellesa com la Jessica Biel deixi a un príncep (dels de veritat, dels que té corona) per casar-se amb un “mort de gana” -il·luminat- això sí, no s’ho empassa ningú, i menys a un país on les periodistes es casen amb els hereus al tro, però… va, tinguem la màniga ampla i l’esperit positiu. A vegades triomfa l’amor i els contes de fades poden fer-se realitat. Això he sentit…