DIARIO DE UNA NINFÓMANA

2008, Espanya, 105 min.

Director: Christian Molina

Guió: Cuca Canals

Intérprets: Belén Fabra, Leonardo Sbaraglia

Basada en el llibre del mateix nom de Valérie Tasso

De què va

La Val és una noia a la que li agrada gaudir del sexe sense embuts... i això fa que els seus “partenaires” sexuals la vegin més com un objecte que com una dona...

De què vol anar

En realitat vol anar de la igualtat de sexes, i d’allò tan summament dit de que un home promiscu és un “Don Juan” i que una dona promíscua una “Puta”... Però afortunadament la societat va canviant... o no?

El que es veu

El que es veu és el camí d’una noia per trobar-se a ella mateixa. A vegades cal fer moltes coses i donar moltes voltes abans no es troba el que et fa feliç. Trobar-ho i adonar-te que ho has trobat és el que tots busquem.

Sexe? Erotisme?

La pel·lícula és més sexual, que no pas eròtica. En això el títol no enganya. Penso que la pel·lícula guanyaria si fos una mica... més eròtica. Però la química no és tan fàcil d’assolir, a vegades.

Per cert, segons Valérie Tasso, el seu llibre era autobiogràfic. Però ara, a les entrevistes sobre la peli, va dient que tot és mentida... Com s’explica això? Era només una manera de promocionar el seu llibre??

La polèmica

Hi ha hagut problemes a Madrid amb els cartells anunciadors del film... Curiós, avui en dia, oi? Sembla que hi ha sectors de la societat que encara no entenen que d’aquesta manera encara fan més publicitat a la pel·lícula. I segurament algun d’aquests “salvadors de virginitats” que ha atacat el cartell ha anat a alguna sessió golfa a veure la peli... (d’amagades de la seva dona i els seus fills, clar!) ... com si anar a veure una peli com aquesta fos dolent... Potser fins i tot sigui més didàctica que moltes altres que hi ha actualment a la cartellera.

Els actors

És fantàstic que l’actriu protagonista (Belén Fabra) sigui desconeguda pel gran públic. He buscat informació i ve del món del teatre. Després va fer un parell de papers secundaris i ara fa el salt a protagonista. El seu personatge guanya en profunditat al ser desconeguda... a més, com a actriu, és una tria molt valenta. Per altra banda el Leonardo Sbaraglia està fantàstic, camaleònic diria jo, i suma punts per convertir-se en un dels meus actors preferits. I els secundaris estan a l’alçada, com La Geraldine Chaplin, l’Àngela Molina, o el Jorge Yamam, en el paper del tetraplèjic que li canvia la vida. (no comprenc en absolut algunes crítiques que he llegit que diuen que el pitjtor d’aquesta peli és la direcció d’actors... ummm)

L’ambient

Si voleu respirar l’ambient del film, us recomano que veieu aquesta escena. No és un tràiler, només una escena cap a la meitat del film, però és suficient. Sense sexe. Reserveu-vos les escenes de sexe per la sala gran!