UNA PALABRA TUYA

Espanya, 95 m.
Guió i Direcció: Ángeles González Sinde
Intèrprets: Malena Alterio, Esperanza Pedreño, Antonio de la Torre
Adaptació d’una novel·la d’Elvira Lindo.

Premis
En tindrà...

De què va
Rosario i Milagros son, o millor dit, "intenten" ser amigues de la millor manera que saben. Tenen problemes de feina i mals d’amor, i s’enfronten al dia a dia el millor que poden i saben. Se senten i estan soles. Com sortir d’aquesta espiral?

El que en penso
Poques vegades una peli m’havia fet posar tan trista. Una amiga m’ha dit que anar el cinema no és per a això, sinó per a divertir-se. No tinc res en contra de divertir-me, però tampoc tinc res en contra de la tristesa. També forma part de les nostres vides. No podem pretendre estar sempre alegres i contents. O sí?

La peli parla de la solitud. De la solitud existencial. I ho fa amb uns personatges que no tenen res de res. Ni parella, ni fills, ni amics… I han tingut pares perquè obliga la biologia… però tampoc mereixen rebre aquest nom. Ja ho diu la saviesa popular: qui no ha estat estimat, difícilment podrà estimar ningú.

Fantàstiques les dues actrius. Al principi les trobava una mica exagerades en el papers… però els papers han anat guanyant la partida amb excel·lent. Auguro un "goya" per Esperanza Pedreño, la divertida "Cañizares" de "Càmera cafè", aquí irreconeixible. Ha nascut una actriu camaleónica, de les bones!

El diàleg/discussió/enfrontament de les dues protagonistes al mig del carrer brut, en plena nit, quan acaben de trobar el nadó… és realment magistral. El millor moment del film amb diferència. Molt bé Àngeles – guionista i directora – realment saps arribar a la medul·la!

Naixem sols, i morim sols. I moltes vegades sentim aquesta solitud tan profundament, que no hi ha res que pugui mitigar aquest dolor. Només queda superar-lo, dia a dia, en solitud.