Alemanya, 2006, 99 min.
Director: Sven Taddicken
Guió: Claudia Schreiber, Ruth Toma
Intérprets: Jördis Triebel, Jürgen Vogel
De què va
En Max, venedor de cotxes, rep la notícia que s’està morint. Pretén marxar a Mèxic a passar els seus últims dies... però el destí el porta fins a una granja de porcs, regentada per una estranya i solitària noia, l’Emma.
Comentaris
L’argument i la posta en escena no podrien ser més senzills. En canvi, la força i sinceritat d’aquesta peli traspassa totes les fronteres. El que podria haver sigut una típica història de “chico conoce chica, chico se liga chica, bla bla bla...” es converteix en un encadenament de detalls quasi màgics que acaben composant una tendra, divertida i apassionant història d’amor... entre porcs... això sí. I aquí està precisament la gràcia. Aquests animals no són només el decorat bucòlic de la història, sinó, una part principal i determinant. Per què? No ho puc explicar. És el secret més ben guardat de la peli...
Petits (o grans) missatges que sobrevolen la història:
Que les casualitats no existeixen
Que moltes persones només obren el seu cor, només, quan ja són cara a cara amb la mort
Que, gràcies a Deu, hi ha gent especial i sensible al món
Com, 15 porcs, poden fer més companyia que tota una societat
Com l’amor pot trencar totes les barreres i superar tots els obstacles
Que el sacrifici més gran es torna insignificant quan es fa per amor
Entradas
1 comentario:
Merci per la ressenya, l'he aprofitada pel meu blog. Penso , com tu que és ungran film, emotiu i intens, alhora proper i màgic, com de conte alemany. El verd impressiona i el treball d'actors i realització i fotografia molt bo. Una perla.Gràcies.
Publicar un comentario